El moviment lliure

 

En M., que es troba estirat de cares amunt, es disposa a agafar la joguina que té a prop seu. Per fer-ho, gira sobre si mateix, passant d’estar d’esquena a col·locar-se de panxa. Un cop bocaterrosa, aixeca el pit i el cap amb força mentre estén els braços, aconseguint així el seu objectiu d’agafar la joguina. Evolutivament, mostra un gran avenç motor, ja que ha aconseguit un bon control cefàlic, mantenint el cap ferm, i presenta una major estabilitat quan està boca avall, tot recolzant-se en els avantbraços i les mans. Pel que fa a la seva coordinació ull-mà, també és capaç d’agafar i subjectar la joguina amb més intenció.

El moviment lliure en els nadons, basat en el respecte al seu ritme maduratiu sense forçar postures, fomenta una motricitat segura, autònoma i conscient. Els infants aprenen a dominar el seu cos i a assolir postures per si mateixos com girar-se, la qual cosa garanteix que els moviments siguin equilibrats i naturals. A més, en no sentir-se forçats a fer accions per a les quals no estan preparats, desenvolupen una confiança profunda en les seves pròpies capacitats. 

Seguint Emmi Pikler: "No s’ha de forçar mai l’infant a adoptar una posició que no pugui assolir per si mateix.”