Els vincles a l'escola bressol

 

Els infants comparteixen espais i jocs tot relacionant-se entre ells; és en aquestes interaccions on es descobreixen, s’observen i interactuen, construint progressivament la seva pròpia identitat. Al llarg del curs, aquestes relacions evolucionen i els vincles es van enfortint.

Un exemple d’això és la situació viscuda entre en M i la D durant una estona de joc a l’espai exterior. En M posa a prova les seves habilitats motrius intentant pujar sobre dos embuts. La D, que l’observa atentament, detecta les dificultats del seu company i s’hi acosta per oferir-li ajuda. Després de diversos intents, en M aconsegueix superar el repte amb el suport de la D, i tots dos intercanvien mirades de complicitat, agraïment i alegria pel repte assolit conjuntament.

Aquesta situació exemplifica com els infants es relacionen amb els seus coetanis, com interpreten el pensament dels altres i com col·laboren entre ells. És precisament en aquesta interpretació del pensament de l’altre on es genera una situació clau tant per a la socialització com per al desenvolupament cognitiu, ja que permet conversar i comprendre. A més, el contacte amb iguals activa altres capacitats, com la necessitat de cercar estratègies per resoldre reptes que només es poden viure en un context compartit amb els altres.

“Els vincles a l’escola amb les persones significatives no són opcionals, són essencials” J. S. Bruner.